Trilogia del No-Temps

#WorkingOn #CreacióIngènua

SINOPSI

El dia que va morir l’últim panda és l’entrada a un museu on contemplarem els propers 1000 anys de l’existència de la humanitat. Uns anys que, per motius evidents, no viurem. Una audioguia ens farà viatjar per un futur distòpic on els ossos panda s’han extingit i els científics descobreixen com incubar un embrió fora del ventre matern.  Per primera vegada a la història, l’espècie humana té el poder de decidir sobre la seva pròpia evolució. 
Quin futur ens espera en una societat altament digitalitzada i immersa en una evolució tecnològica exponencial? Selecció genètica, transhumanisme, intel·ligència artificial, ecofeixisme… On està el límit d’allò humà i allò desconegut? 
Un muntatge on la companyia Projecte Ingenu repensa la relació amb l’espectador i proposa un format a cavall entre la instal·lació i el teatre, on el públic –proveït d’uns auriculars on es reprodueix una creació sonora a mode de fil conductor– transita lliurement per l’espai escènic i decideix on posar la seva mirada per construir el muntatge final.

Línies de treball

A partir d’una situació real (el risc d’extinció dels panda) es genera un futur distòpic (l’últim panda ha mort i comença la tasca científica d’intentar reproduir-los artificialment).

Aquesta anècdota té molts punts de connexió amb la teoria dels antropòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala: l’ésser humà es troba immers en un procés d’humanització no acabat que només finalitzarà quan siguem capaços de reproduir-nos fora de l’úter matern. Allò que ens pot fer avançar en el camí de la humanització és el coneixement i la tecnologia, la socialització d’aquesta i el procés d’igualtat entre sexes.

En un moment on el retorn a la naturalesa sembla l’única forma de recuperar la nostra essència, Carbonell i Sala aposten per l’ús de la tecnologia per arribar a ser totalment humans.

La contradicció entre la defensa o no d’allò tecnològic com a responsable de la nostra “desaparició” és el punt de partida del nostre projecte. La possibilitat d’accedir a aquesta humanització plena en un futur i quines formes pot prendre és la hipòtesi de la recerca escènica i dramatúrgica que volem fer.

Entrar en col·laboració amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) adscrit a la Universitat URV de Tarragona i poder aprofundir en les teories de Sala i Carbonell formarà part del procés d’investigació dramatúrgica de l’espectacle.

Intèrprets

Toni Guillemat
Georgina Avilés
Gerard Marsal
Anna Pérez
Neus Pàmies
Mireia Sala
Xavier Torra

 

 


Una producció de Projecte Ingenu amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), dins del programa Guaret del Suport a la Creació Fira Tàrrega 21 i 22 i amb la col·laboració de la Nau Ivanow.

Equip artístic

Direcció: Marc Chornet Artells
Ajudant direcció: Claudia Manini
Dramatúrgia: Projecte Ingenu
Disseny d’espai: Projecte Ingenu
Disseny d’il·luminació: Pau Vila
Disseny de vestuari i caractarització: Marta Rafa
Disseny audiovisual: Alfonso Ferri
Música i espai sonor: Gerard Marsal
Producció: Projecte Ingenu
Fotografia: David Ruano