Heiner Müller

#ENGIRA

Sinopsi

Hamlet s’interpreta a si mateix en l’intent desesperant de trobar sentit a la seva existència. No estem a l’època de Shakespeare…, s’interpreta a si mateix en el present, en el nostre present més immediat. De fet, Hamlet s’està interpretant a si mateix ara, davant nostre.

I en aquesta representació infinita, Hamlet (o qui l’interpreta) ja ha acabat amb totes les corts reials de Dinamarca, i amb tots els governs del món, i amb tots els sistemes econòmics, i amb totes les ideologies… I encara res té sentit.

Hamlet s’interpreta a si mateix, ara, davant nostre, i intenta lluitar contra l’última gran evidència… res té sentit, res ha tingut sentit, res tindrà sentit…

Mentrestant, la seva víctima, Ofèlia, troba una causa, un sentit, un propòsit… i es desempallega del seu rol de víctima i maleeix tot allò que l’ha oprimit. El món ha canviat… Ara la protagonista és Ofèlia.

Línies de treball

La màquina Hamlet és un dels textos més icònics del teatre contemporani europeu. 10 anys després de Hamlet de Shakespeare, des de Projecte Ingenu ens enfrontem a la seva versió postdramàtica: la de Heiner Müller. Per assumir aquest repte, tornem a la Sala Atrium, cosa que ens fa moltíssima il·lusió… una de les sales de proximitat amb més cura i sensibilitat pel fet dramàtic i teatral.

Amb aquesta proposta intentem conciliar les dues ànimes que han regit la companyia durant aquests quasi 10 anys de Projecte Ingenu: el gust pels clàssics i el plaer per la creació contemporània. Amb aquesta lògica, Müller destil·la la tragèdia de Hamlet fins a deixar-ne un esquelet, una essència, capaç de dialogar perfectament amb la sensibilitat dels temps actuals.

En un text com aquest, una invitació absoluta a la poesia escènica, teixim una dramatúrgia aparentment senzilla que col·loca el focus en la relació entre Hamlet i Ofèlia. D’aquesta manera, l’artesania de la interpretació, la sensibilitat humana d’actriu i actor esdevenen el pilar fonamental sobre el qual construïm la nostra visió de La Màquina Hamlet.

El seguit de quadres proposats per Müller es presenten com a 5 possibilitats que neixen sempre d’una mateixa situació. Aquests 5 quadres guarden una relació “fractal” entre ells i, d’alguna manera, proposen una nova convenció teatral: quadres que es transformen en 5 universos estètics amb normes de joc renovades. Una metàfora perfecta d’un present caòtic, fraccionat, en crisi profunda de la seva pròpia representació.

Intèrprets

Anna Pérez Moya
Xavier Torra Xuriguera

Una producció de Projecte Ingenu amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), amb la col·laboració de la Nau Ivanow.

Equip artístic

Direcció: Marc Chornet Artells
Ajudant direcció: Alba Collado
Dramatúrgia: Projecte Ingenu
Disseny d’espai: Alfonso Ferri Parres i Marc Chornet Artells
Disseny d’il·luminació: Marc Chornet Artells
Disseny de vestuari i caracterització: Laura Sanz Osta
Disseny audiovisual: Alfonso Ferri Parres
Música i espai sonor: Gerard Marsal Norte
Producció: Júlia Simó Puyo
Fotografia: David Ruano