Projecte Ingenu puja a escena la primera obra de teatre escrita per Joan Brossa. Una peça inèdita que convida l’espectadora a una experiència existencialista: trobar-se cara a cara amb les grans qüestions de la vida humana.
En un bosc mecànic, màgic, uns peculiars éssers juguen a habitar els personatges que neixen de l’ensomni d’algun poeta mig endormiscat. Tot allò que sembli real, serà només això, una semblança, un teatrí, un joc de mans, una partitura, un circ, un ballet, una òpera, una manera d’assajar la representació d’una realitat impossible. Potser és aquesta la tasca de qualsevol fet escènic, qui ho sap, potser Joan Brossa…
Andrés Corchero i Ana Pérez codirigeixen la nova proposta escènica de Projecte Ingenu, El cop desert. El dotzè espectacle de la companyia puja a escena el primer text dramàtic de Joan Brossa (mecanografiat l’any 1944, possiblement escrit anteriorment), que no apareix publicat fins que, arrel del centenari del naixement del poeta, es publica la Poesia Escènica Completa.
El cop desert és una proposta híbrida que, barrejant teatre de text, dansa i instal·lació sonora, proposa un somni escènic per redescobrir les parts més profundes de la psique humana. Georgina Avilés Sarrias, Toni Guillemat Àlvarez, Anna Pérez Moya, Mireia Sala Aresté i Neus Pàmies Juárez són les encarregades de representar l’auca de personatges de naturalesa fantàstica que habiten aquest text impossible de representar. Un mostrari de personatges circenses (clowns, saltimbanquis, ballarines…) són els habitants d’una mena de “somni” que ens convida a una experiència existencialista que ens situa cara a cara amb les grans qüestions de la vida humana.
Joan Brossa va escriure El cop desert a l’edat de vint-i-cinc anys. Significativament subtitulat somni escènic, hi recrea especialitats, efectes i personatges de circ, il·lusionisme i dansa, els situa en plans i contextos inhabituals i els combina amb elements icònics i personatges reals en una successió d’escenes i diàlegs propis de l’univers dels somnis o procedents d’imatges hipnagògiques. El cop desert és una peça extremament poètica, estilísticament molt propera a la poesia hipnagògica, que és com s’anomena la primera etapa de l’autor, molt condicionada per l’interès en el subconscient (com ho fan els surrealistes). És també és una font immensa d’imatges poètiques, plena de rèpliques amb connexions lingüístiques impossibles que fan explotar el sentit de les paraules.
Apareix editada per primera vegada en l’edició completa de la Poesia escènica de Joan Brossa que Arola Editors realitza amb motiu del centenari del naixement del poeta. Sobre l’origen de la Poesia escènica l’any 1971 el mateix Brossa confessava: «el teatre va venir com una necessitat interior de trobar una quarta dimensió al poema.» Així, confessava que la seva primera intenció l’aproximà més al concepte de happening que no pas al de teatre dramàtic. Aquesta idea de la quarta dimensió del poema (que lliga perfectament amb la mirada de Federico García Lorca: “El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana”) es fa evident quan ens aproximem a El cop desert.
Georgina Avilés Sarrias
Neus Pàmies Juárez
Mireia Sala Aresté
Anna Pérez Moya
Toni Guillemat Àlvarez
Una producció de Projecte Ingenu i El centre de les arts lliures de la Fundació Joan Brossa amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), amb la col·laboració de la Nau Ivanow i la complicitat del Convent de les arts d’Alcover.
Direcció: Andrés Corchero i Ana Pérez
Coreografia: Adrés Corchero i Anna Pérez amb col·laboració de les intèrprets
Dramatúrgia: Projecte Ingenu
Disseny d’espai: Marc Chornet Artells i Gerard Marsal Norte
Disseny d’il·luminació: Joan Martí Olivé
Disseny de vestuari i caracterització: Marta Rafa Serra
Creació sonora: Gerard Marsal Norte
Ajudant de muntatge i programació: Arnau Bonet
Producció executiva: Júlia Simó Puyo
Suport a la producció: Xavier Torra Xuriguera
Fotografia: David Ruano