La relació entre Yerma i el seu marit es va corcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, ella no aconsegueix quedar-se embarassada. La vida passa i la tristor s’apodera de Yerma: la nostàlgia d’un possible amor d’adolescència que mai va esdevenir-se, el desencís de les amistats que s’allunyen pels fills, la pèrdua de la joventut i la llar conjugal que esdevé una autèntica presó. Un retrat cru dels nivells més privats de la nostra societat on s’esdevenen les tragèdies més reals, la tragèdia íntima de Yerma, la tragèdia de no poder desenganxar-se del propi cos. Una posada en escena contemporània, que reflexiona sobre la fecunditat dels nostres temps.
Ràpid ens vam preguntar si Yerma era realment un clàssic… ¿? Si ho era, hauríem de ser capaços d’imaginar-la caminant entre nosaltres, responent amb les seves paraules els nostres dubtes, pors, incerteses… La seva actitud ens molestaría tant com ens atrauria: a vegades la trobaríem reaccionària, altres cops massa moderna. Ens l’estimaríem i l’odiaríem a la vegada. Si d’un clàssic es tractés, no seria només el seu conflicte, allò extrapolable al nostre món. Cada situació, cada personatge, cada frase ens ressonaria com si ens la digués la parella, l’amant, una amiga o una mare. Ens trobaríem Juan a l’oficina, Víctor al bar, María empenyent un cotxet. Els vells ens donarien consells que no entenem i el somriure d’un parell de jovenetes ens faria riure quan menys ens ho esperaríem. Allò que més mal de cap ens produiria seria descobrir que la feina ens menja temps i energia a la recerca d’uns beneficis poc clars, mentre la gent que estimem s’allunya de nosaltres sense ser-ne gaire conscients. I el neguit. El neguit permanent que ens ho governa tot, el neguit que no marxa, que tot ho devora sense quedar-se mai saciat. I a poc a poc, Yerma ens resulta molt propera. Molt endins de nosaltres viu Yerma. Una Yerma que té la nostra edat, que lluita per les mateixes il·lusions que tots nosaltres, dia a dia, que s’avergonyeix de les mateixes pors… I un dubte… Gros. Enorme. Estem nosaltres secs? Està sec el món on vivim? Existeix encara una remota possibilitat de convertir en fecund el nostre lloc i temps? I si existeix… Sabem estimar prou bé com per a fer que res bo germini?
Marc Chornet, director
direcció Marc Chornet Artells
Yerma Alba José / Neus Pàmies
Juan Martí Salvat
Víctor Xavier Torra
María Rosa Serra
Vieja Isabel Soriano
Muchacha Roser Tàpias / Mónica Portillo
Muchacha Cristina López
autor Federico García Lorca |
adaptació Marc Chornet i Anna Maria Ricart |
direcció Marc Chornet Artells |
ajudant de direcció Anna Maria Ricart |
disseny d’espai Laura Clos ‘Closca’ |
disseny de vestuari i caracterització Marta Rafa |
disseny d’il·luminació David Bofarull |
música Original i assessoria de moviment Miquel G. Font |
producció executiva Neus Pàmies |
fotografia David Ruano |
Equip Teatre Akadèmia |
Direcció artística Guido Torlonia |
Cap de producció Meri Notario |
Cap de comunicació Míriam Font |
Gestió de públics Rubén Salinas |
Assistenta de direcció art. Isabelle Bres |
Cap de sala Enrique Vallejo |
Cap tècnic Pol Queralt |
Tècnic Lluís Serra |
producció Projecte Ingenu i Teatre Akadèmia
distribució Projecte Ingenu
Espectacle en castellà
durada 90′ sense pausa