chevron-left chevron-right bars ingenu play3 pause2 volume-mute2 facebook2 instagram twitter youtube vimeo2 flickr3 previous2 volume-medium

Yerma

La relació entre Yerma i el seu marit es va corcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, ella no aconsegueix quedar-se embarassada. La vida passa i la tristor s’apodera de Yerma: la nostàlgia d’un possible amor d’adolescència que mai va esdevenir-se, el desencís de les amistats que s’allunyen pels fills, la pèrdua de la joventut i la llar conjugal que esdevé una autèntica presó. Un retrat cru dels nivells més privats de la nostra societat on s’esdevenen les tragèdies més reals, la tragèdia íntima de Yerma, la tragèdia de no poder desenganxar-se del propi cos. Una posada en escena contemporània, que reflexiona sobre la fecunditat dels nostres temps.

Arrow
Arrow
Slider

YERMA de Federico García Lorca

direcció Marc Chornet Artells

Yerma Alba José
Juan Martí Salvat
Víctor Xavier Torra
María Ariadna Fígols
Vieja Isabel Soriano
Muchacha Roser Tàpias
Muchacha Cristina López

 

autor Federico García Lorca
adaptació Marc Chornet i Anna Maria Ricart
direcció Marc Chornet Artells
ajudant de direcció Anna Maria Ricart
disseny d’espai Laura Clos ‘Closca’
disseny de vestuari i caracterització Marta Rafa
disseny d’il·luminació David Bofarull
música Original i assessoria de moviment Miquel G. Font
producció executiva Neus Pàmies
fotografia David Ruano

 

Equip Teatre Akadèmia
Direcció artísticaGuido Torlonia
Cap de produccióMeri Notario
Cap de comunicació Míriam Font
Gestió de públics Rubén Salinas
Assistenta de direcció art. Isabelle Bres
Cap de sala Enrique Vallejo
Cap tècnic Pol Queralt
Tècnic Lluís Serra

producció Projecte Ingenu i Teatre Akadèmia

distribució Projecte Ingenu

Espectacle en castellà
durada 90′ sense pausa

PROJECTE INGENU és
COMPANYIA RESIDENT a LA NAU IVANOW

 


Una posada en escena contemporània, que reflexiona sobre la fecunditat dels nostres temps.

Ràpid ens vam preguntar si Yerma era realment un clàssic… ¿? Si ho era, hauríem de ser capaços d’imaginar-la caminant entre nosaltres, responent amb les seves paraules els nostres dubtes, pors, incerteses… La seva actitud ens molestaría tant com ens atrauria: a vegades la trobaríem reaccionària, altres cops massa moderna. Ens l’estimaríem i l’odiaríem a la vegada. Si d’un clàssic es tractés, no seria només el seu conflicte, allò extrapolable al nostre món. Cada situació, cada personatge, cada frase ens ressonaria com si ens la digués la parella, l’amant, una amiga o una mare. Ens trobaríem Juan a l’oficina, Víctor al bar, María empenyent un cotxet. Els vells ens donarien consells que no entenem i el somriure d’un parell de jovenetes ens faria riure quan menys ens ho esperaríem. Allò que més mal de cap ens produiria seria descobrir que la feina ens menja temps i energia a la recerca d’uns beneficis poc clars, mentre la gent que estimem s’allunya de nosaltres sense ser-ne gaire conscients. I el neguit. El neguit permanent que ens ho governa tot, el neguit que no marxa, que tot ho devora sense quedar-se mai saciat. I a poc a poc, Yerma ens resulta molt propera. Molt endins de nosaltres viu Yerma. Una Yerma que té la nostra edat, que lluita per les mateixes il·lusions que tots nosaltres, dia a dia, que s’avergonyeix de les mateixes pors… I un dubte… Gros. Enorme. Estem nosaltres secs? Està sec el món on vivim? Existeix encara una remota possibilitat de convertir en fecund el nostre lloc i temps? I si existeix… Sabem estimar prou bé com per a fer que res bo germini?

Marc Chornet, director