Ens situem en l’Anglaterra de principis dels 80. Marlene celebra el seu ascens a directora executiva amb un particular sopar en un restaurant. Les convidades són un curiós grup de dones: Isabella Bird, una exploradora que viatja per mig món durant el segle XIX; Lady Nijo, una cortesana del segle XIII i més tard una monja budista; la Papessa Joana, única dona que arriba a Papa de l’Església fent-se passar per home el s.IX; i la Pacient Griselda, l’esposa obedient d’una faula de Petrarca. Com Marlene, totes elles han hagut de menysprear d’alguna manera o altra el paper clàssic que se’ls pressuposava com a dones.
El fantasiós record del sopar dóna pas a la realitat quotidiana de Marlene. Les secretàries, les clientes, la seva germana, la seva neboda, l’amiga de la neboda … Què amaga i què mostra en cada lloc? Què s’amaga a si mateixa? Top Girls és un viatge cap al naturalisme més cru del passat d’una història que no és del tot el que sembla ser.
Top Girls ofereix una visió de la dona contemporània molt especial i particular de l’autora. Ella mateixa ha afirmat que ser «feminista» no és necessàriament sinònim de ser d’esquerres: les classes polítiques més conservadores de finals del segle XX s’havien apropiat dels tòpics de l’onada feminista de principis de segle i és aquí on se situa Top Girls. L’autora sacseja l’espectador creant un prototip ideal de dona moderna i independitzada i el va destruint poc a poc, provocant que ens qüestionem quin ha de ser el paper que ha d’adoptar la dona en la societat contemporània.
Som conscients que ens aproximem a aquest text en una època en què el feminisme polític no està de moda, potser, perquè ha triomfat sobre la idea de «dona estàndard» un cert masclisme atàvic. Però Top Grils no parla de dones i política (encara que contextualitzar la història a Gran Bretanya de la Tatcher és de gran intel·ligència dramatúrgica), parla de dones. Parla de com la idea de dona topa amb la idea preconcebuda del nostre món, de com l’èxit professional només es concep en masculí, de com la maternitat és signe de debilitat, de com una adolescent, encara avui, no té grans referents femenins, vitals i conceptuals.
Ariadna Fígols
Alba José
Cristina López
Neus Pàmies
Maria Salarich
Jaume Viñas
Espectacle en català.
Una producció de Projecte Ingenu. Amb la col·laboració de Nau Ivanow.
Espectacle estrenat el 19 de novembre del 2015 al Teatre Akadèmia de Barcelona.
Autora: Caryl Churchill
Traducció al català: Marc Chornet Artells
Direcció: Marc Chornet Artells
Disseny d’espai: Laura Clos (Closca)
Disseny de vestuari: Maria Albadalejo i Laura Sanz
Disseny d’il·luminació: Justo Gallego
Ajudant de direcció: Xavier Torra
Fotografia cartell: Andrea Torres