Sinopsi

Arribaràs i serà de nit parteix de la història d’amor entre l’Àlex i la Irene. La Irene un dia pateix un accident. L’Àlex a partir d’aquest moment viurà la seva absència a través de l’oportunitat que una aplicació li ofereix per continuar vivint amb ella. A partir de la presència d’una Irene del passat, present i futur, la relació amorosa entre els dos es converteix en nova a vegades, festiva de tant en tant i contradictòria sovint, mostrant l’intent de l’Àlex per trobar un equilibri entre la memòria d’aquell amor i la realitat de la seva absència al món real.

A través de la IA, la memòria de la persona perduda pot ser reconstruïda, i la història d’amor es converteix en un conjunt de records. Aquesta situació planteja preguntes profundes sobre la naturalesa de l’amor, la mort i la manera com les tecnologies poden interferir en els nostres vincles emocionals més profunds.

Mitjançant una posada en escena immersiva, que inclou l’ús d’auriculars per a cada espectador, es crea “un poema simfònic” (segons les paraules del crític Andreu Sotorra), que combina elements musicals i visuals per reflexionar sobre la humanitat, la pèrdua i la recerca de connexió a través dels nous mitjans digitals.

Línies de treball

Fa temps que he entès que el teatre, per a mi, és recerca i investigació: una metodologia per intentar accedir a un coneixement sobre l’ésser humà al qual altres ciències no hi poden arribar. Aquest és el màxim propòsit de Projecte Ingenu, que ja fa temps que treballa més enllà d’una companyia de teatre. El problema de l’art com a metodologia de recerca és que els processos artístics desemboquen en noves preguntes… una recerca sense respostes. Per això el teatre és una possibilitat d’obrir nous espais de relació humana, nous terrenys socials per a domesticar. Entendre què ens passa. O què ens passarà aviat. O què ja ens està passant i no ho sabem detectar. Entendre la naturalesa de l’individu contemporani, de l’essència de l’ésser humà dels nostres dies. La negació. És la negació l’eix conductor de les distopies que Projecte Ingenu està plantejant en la sèrie d’espectacles que anomenem Trilogia del No-Temps. Com hem construït la nostra societat a partir de la negació: la negació del canvi climàtic en un futur imminent, la negació de les atrocitats d’un passat recent… I la negació de la mort, del dolor, de les circumstàncies del present. La tecnologia ens construeix una ficció amb què acceptem l’engany… Quant trigarem a confondre la realitat amb la virtualitat, allò humà amb un avatar. Tots aquests temes travessen la creació d’Arribaràs i serà de nit. Com representar la virtualitat en escena? Doncs hem apostat pels recursos propis del showbusiness i hem imaginat la peça com un espectacle de teatre musical que pretén utilitzar les convencions del gènere per a explicar una història totalment inesperada. Potser estem parlant d’un musical de ciència-ficció, un musical binaural, inspirat per Tarkovsky, David Lynch, Black Mirror, la Dimensió desconeguda… Com ja he dit, Projecte Ingenu és una companyia que ha fet recerca activa sobre el fet teatral. En aquesta proposta el repte és seguir cercant les costures d’allò anomenat teatre per a captivar des d’un lloc totalment inesperat l’espectador.