chevron-left chevron-right bars ingenu play3 pause2 volume-mute2 facebook2 instagram twitter youtube vimeo2 flickr3 previous2 volume-medium

Top Girls

Ens situem en l’Anglaterra de principis dels 80. En una societat individualista, on les dones comencen a accedir a llocs de poder en el món laboral. És en aquest context que neix Top Girls.

Marlene celebra el seu ascens a directora executiva amb un particular sopar en un restaurant. Les convidades són un curiós grup de dones: Isabella Bird, una exploradora victoriana que viatja per mig món durant el segle XIX; Lady Nijo, una cortesana del segle XIII i més tard una monja budista; la Papessa Joana, única dona de la història que arriba a Papa de l’Església fent-se passar per home a s.IX; i la Pacient Griselda, l’esposa obedient d’una la faula de Petrarca. Com Marlene, totes elles han hagut de menysprear d’alguna manera o altra el paper clàssic que se’ls pressuposava com a dones.

El fantasiós record del sopar dóna pas a la realitat quotidiana de Marlene: el seu treball i la seva família. Les secretàries, les clientes, la seva germana, la seva neboda, l’amiga de la neboda … Què amaga i què mostra en cada lloc? Què s’amaga a si mateixa? TOP GIRLS és un viatge cap al naturalisme més cru del passat d’una història que no és del tot el que sembla ser.

 

Arrow
Arrow
Slider

 

CARYL CHURCHILL

Caryl Churchill és una d’aquestes dramaturgues, dones, que encara no ressonen en el panorama teatral del nostre país tal com ho haurien de fer. Moltes de les seves obres, més de quaranta, han estat representades en diferents països del món -no només en països de parla anglesa- tant a l’escenari com a la ràdio ia la televisió. Avui dia el teatre contemporani a Anglaterra no seria el que és sense Churchill: un dels màxims exponents de la dramatúrgia britànica de finals del segle XX i el que portem de segle XXI.

Churchill escriu la seva primera peça teatral (Downstairs, 1958) amb la qual guanya un premi de la National Union of Students Drama Festival, mentre estudia Literatura Anglesa a la Universitat d’Oxford. La seva primera producció professional és Owners, estrenada al Royal Court Theatre de Londres el 1972. Entre els anys 70 i 80 treballa amb grups de teatre com Join Stock i Monstrous Regiment. A partir de l’obra A Mouthful of Birds (1986), Churhill comença a experimentar amb formes de teatre-dansa, incorporant tècniques de la tradició de la performance. S’inscriu en les tendències del teatre postmodern, amb un discurs cada vegada més fragmentat i surrealista. Top Girls va ser estrenada també al Royal Court Theatre a l’agost de 1982 sota la direcció de Max Stafford-Clark, amb qui ja havia col·laborat anteriorment. Mesos més tard la producció viatja a Nova York i guanya el premi a la millor obra a Obbie Awards (Off-Broadway).


Repartiment:

Ariadna Figols
Alba José
Cristina López
Neus Pàmies
Maria Salarich
Jaume Viñas

Fitxa artística:

Direcció: Marc Chornet
Traducció: Marc Chornet
Ajudant de direcció: Xavier Torra
Escenografia: Laura Clos
Vestuari: Maria Albadalejo i Laura Sanz
Il·luminació: Justo Gallego
Fotografia: Andrea Torres

Per què TOP GIRLS?

TOP GIRLS ofereix una visió de la dona contemporània molt especial i particular de l’autora. Ella mateixa ha afirmat que ser «feminista» no és necessàriament sinònim de ser d’esquerres: les classes polítiques més conservadores de finals del segle XX s’havien apropiat dels tòpics de l’onada feminista de principis de segle i és aquí on se situa TOP GIRLS . L’autora sacseja l’espectador creant un prototip ideal de dona moderna i independitzada i el va destruint poc a poc, provocant que ens qüestionem quin ha de ser el paper que ha d’adoptar la dona en la societat contemporània.

Som conscients que ens aproximem a aquest text en una època en què el feminisme polític no està de moda, potser, perquè ha triomfat sobre la idea de “dona estàndard” una certa masclisme atàvic. Però TOP GIRLS no parla de dones i política (encara que contextualitzar la histora a Gran Bretanya de la Tatcher és de gran intel·ligència dramatúrgica), parla de dones. Parla de com la idea de dona topa amb la idea preconcebuda del nostre món, de com l’èxit professional només es concep en masculí, de com la maternitat és signe de debilitat, de com una adolescent, encara avui, no té grans referents femenins, vitals i conceptuals.