chevron-left chevron-right bars ingenu play3 pause2 volume-mute2 facebook2 instagram twitter youtube vimeo2 flickr3 previous2 volume-medium

Escena Germinal ’17

Un certamen impulsat per La Nau Ivanow i Projecte Ingenu que vol potenciar l’encontre entre artistes i públics amb l’objectiu de posar en valor el procés de creació escènica des del convenciment que la vivència creativa pot ser un motor de progrés i d’intercanvi artístic i vital. Germinal vol fomentar situacións que puguin esdevenir germen d’experiències futures en nivells ben diferents: des d’una millor comprensió del fet escènic per part d’un espectador, passant per l’apropament a llenguatges escènics aliens, fins a sinèrgies artístiques capaces de sintetitzar-se en futurs espectacles.


Germen 1 – De la no-creació com a forma de treball

amb SOCIETAT DOCTOR ALONSO – TOMÀS ARAGAY

Arribem a Avinyó i anem directes cap a Cal Gras, l’espai de residència i creació que ens acollirà durant aquests tres dies de germen. Hem arribat més d’hora del que pensavem i en Quim i companyia encara estan adequant els espais perquè nosaltres hi poguem entrar, així que decidim anar a fer un tomb pel poble i, prenent algo, fer la primera presentació tant del projecte com dels integrants del germen. Des de que vam començar a idear el projecte volíem que la experiència anés més enllà de fer un taller o un workshop: ens interessava molt l’espai d’intercanvi, que els integrants dels germens tinguéssin l’oportunitat de conversar entre ells i, en el nostre cas, amb en Tomàs en moments de convivéncia.

Així doncs, la primera tarda ens serveix per fer una declaració d’intencions i per coneixer-nos de cara a començar el treball amb el Tomàs al matí següent.

El primer dia de treball amb en  Tomàs Aragay es basa en l’observació de l’espai per modificar-lo. Ens assaiem tots mirant l’espai d’assaig, un espai aparentment neutre però amb algunes peculiaritats: la llum, algun moble, unes portes, etc. L’exercici proposat tracta de modificar l’espai canviant-hi algun element. Qui vol, voluntariament, entra a l’espai i proposa. A continuació algú altre, evoluciona la proposta, sempre molt a prop de la primera i a favor, mai negant-la. Treballem molt la observació de l’espai i ser justos en cada proposta. De sobte, gairebé sense voler, després de tres moviments, l’espai es modifica completament i apareix una possibilitat, un camí, un inici. Per accident. L’accident sempre ens dona una direcció interessant. Els impassos són un bon lloc des d’on començar a generar; no busquem significat, aquest apareixerà i anirà definint el codi. I també apareix la casualitat gairebé màgica: l’espai està sent treballat en una direcció però un núvol tapa el Sol i canvia la llum de la sala, de sobte tot pren un altre significat, una altra direcció que ningú havia pensat ni proposat però que acceptem i evolucionem.

El diumenge 1 d’octubre al matí donem les primeres hores perquè qui vulgui pugui desplaçar-se a votar: a la tornada però l’ambient és estrany. A part del que hem pogut veure en els nostres col·legis ens arriben notícies gens agradables del que ha anat passant durant la jornada. En Tomàs entèn la situació i decideix reconduïr una mica el germen. A partir d’allà ja no treballarem sobre l’espai si no sobre les paraules. En Tomàs ens explica que en un moment donat amb la seva companyia van veure que estavem perdent el significat de les paraules, que les utilitzavem sense saber què volen dir. No que volen dir sobre un diccionari sinó que volen dir per nosaltres, per el nostre entorn. Així doncs, durant dos anys, van idear una manera d’investigar sobre el significat del llenguatge d’una manera activa i present: l’exercici del desenterrador de paraules.

https://eldesenterrador.com/

Així va seguir el germen, vam dur a terme excavacions de paraules, unes excavacions amb unes normes concretes que propicíen,  com ja havíem fet amb l’espai el primer dia, sempre ser molt sincers i anar a favor de les propostes i intuicions.  Paraules com ara discurs, fidelitat, oli, invisible o violència van ser qüestionades, investigades, estripades i observades: excavades. No donem per fet que coneixem el llenguatge, la paraula i encara menys la resposta.

Una paraula no apareix sola, té tot un ecosistema al seu voltant.

No anem a buscar directament la creació, la creativitat. Treballem amb una metodologia: busquem-la i la creativitat apareixerà. De la tècnica a l’art.

 

 


amb MANEL BARCELÓ

Arribem en comptagotes davant de la porta metàl·lica de la Nau Ivanow. Moltes cares són familiars. Algunes no. I comença l’encontre.

El Manel es presenta i rient comenta que quasi que no caldria parlar de les bullangues, que podriem parlar d’avui, que la revolució popular està a l’ordre del dia.

Agafem els cotxes i enfilem cap al Konvent, a Can Rosal. Un antic convent que pertanyia a una antiga fàbrica tèxtil en desús. Espais enormes i molta tranquil·litat.

Ens dividim per les habitacions, ens posem el xandall i comencem.

El Manel ens parla de què són les bullangues. Com, durant el segle XIX, els catalans i les catalanes (i sobretot les Barcelonines) es van revoltar contra el sistema absolutista que les asfixiava. Parlem de Ferran VII i Maria Cristina (no la que “me quiere gobernar”, l’altra) i de les guerres carlines. I alguns entenem una mica més aquest fragment d’història que sempre ens ha semblat una mica caòtic. I ens posem de peu. Parlem de la creació actoral. Com l’actriu, només amb el seu cos i la seva veu, té les eines suficients per a explicar qualsevol història. I com ampliar aquestes eines en l’ús d’un cor d’actors i actrius per construir un relat conjunt.

Treballem el thiasos (el cor grec) per trobar una energia comuna i ens posem a jugar per trobar maneres de relatar de manera col·lectiva aquella història de revoltes i avalots.

A la nit el Manel baixa a Barcelona, els seus animalons domèstics no es vigilen sols… i la resta ens quedem al Konvent. Sopar a les 21h. Tenim mitja hora encara així que demanem unes cerveses i ens presentem entre nosaltres. “I tu? Què has fet? On has estudiat? Amb qui has treballat?” I riem mentre coneixem realitats particulars de cadascú. I SOPEM! Moniatos al forn i crema de bolets, carn a la brasa i de postres, iogurts ecològics i pastís de poma. Boníssim. Menjar al Konvent és un plaer enorme.

L’endemà treballem sols al matí. El Manel ens ha deixat unes premisses: en dos grups hem d’explicar la primera bullanga i les causes que la van provocar, utilitzant els nostres cossos, les nostres veus i tots el recursos actorals que siguem capaços d’utilitzar per explicar la història. I ens posem a jugar. Descobrim el jardí del Konvent i aprofitem el sol de setembre. Ens aprenem els uns als altres, les propostes, les bromes, les maneres de treballar.

Dinem com uns reis. I arriba el Manel. Li ensenyem tot el que hem treballat al matí. Riu i ens felicita. I seguim treballant. Ens ajuda a fer créixer els personatges que hem construït al matí. I és un gust veure’l treballar. La passió que desprèn i l’amor cap a aquest ofici és inspiradora.

A la nit, després del sopar, hi ha un concert al Konvent. Aquest espai és meravellós. Ens trobem, de cop, amb un cantant americà que acaba de tornar del Mercat de Música Viva de Vic i que ens fa un concert quasi particular.

I l’endemà és dissabte. Dissabte 30 de setembre, treballem al matí, seguint les indicacions del Manel del dia anterior i després de dinar tornem, cadascú cap a casa seva. Alguns van corrent a passar la nit al seu col·legi electoral. L’endemà serà mogudet.

I el dia 1 és mogudet. Molt.

I el dia 2, tornem a tenir sessió de treball, ara ja a La Nau Ivanow. I el dia anterior ha estat molt mogut. I estem parlant de les bullangues i la bullanga succeeix als nostres carrers, l’estem escenificant nosaltres mateixos. Intentem reconduir el treball per connectar-lo amb la nostra realitat.

I el dia 3, parem, perquè tothom s’ha aturat. Perquè la societat s’atura per protestar per tanta violència.

I finalment el dia 4 mostrem el petit germen generat aquells dies i gaudim del germen que s’ha generat del treball guiat pel Tomàs Aragay. I malgrat la dificultat del moment, ens trobem, compartim, parlem de teatre i de política i d’art.

L’experiència viscuda ens ha permès créixer artística i personalment a través del treball col·lectiu guiat pel Manel però també a través de la trobada, de l’intercanvi, de cuinar plegades el pa amb tomàquet del sopar.


Links d’interès:

Web oficial del festival http://escenagerminal.cat

Tumblr http://projecteingenu.tumblr.com

Si teniu qualsevol dubte podeu enviar-nos un e-mail a info@escenagerminal.cat